Sva en Anglaterra

Gentola! Mentre esperem les fotos i vídeos que de segur vau fer a Godella (no foteu que ningú en va fer, per favor!), aprofite per passar-vos unes quantes fotos-Sva que vaig fer en la meua expedició a Anglaterra d'estiu.

Em van dir que s'amagava allí. El déu Sva, el que fumava marihuana i bebia en Tetra Brik, estava ocult en algun cantó d'Anglaterra. I jo, que no vull més que córrer món, vaig haver d'anar a buscar-lo...
No sabia per on començar. És un país molt poblat, i en segons quines zones et pots trobar de tot. Per això vaig telefonar Svaman, per preguntar-li si ell tenia alguna pista:



Però el pobre Svaman estava molt ocupat moderant un debat sobre si "El Rock Sva" va dedicat a Rita o no, i la seua secretària em va dir que tornara a telefonar en un mes. Tanmateix, jo no tenia tant de temps. Havia de seguir la meua recerca amb la seua venerable ajuda o sense ella, així que vaig decidir pujar al bus turístic de Londres, que et fa un passeig per tota la ciutat, per veure si així me'l trobava...

Però no vaig tindre sort, així que vaig decidir abandonar Londres. Ara bé, on seria la meua següent parada? Després de reflexionar durant una estona al metro:



(sé que està moguda, però és el metro, què volíeu?), vaig començar a vore-ho tot més clar: el déu Sva era per definició un ésser màgic, i on pots trobar el millor catàleg d'éssers màgics del món? A Hogwarts, està clar... Per això vaig agafar un metro cap a King's Cross i vaig preguntar quan eixia el següent Hogwarts Express. Ací em teniu creuant la barrera de l'andana 9 3/4:



En fi, que vaig anar a Escòcia i vaig tornar, i no va haver-hi manera tampoc allí de trobar el déu Sva. Els que no hàgeu llegit Harry Potter vos preguntareu per què no vaig aconseguir fotos-Sva de Hogwarts. Els que no hàgeu comés l'heretgia de no llegir LA saga, sabreu que a Hogwarts els aparells muggles (no màgics) no funcionen... Potser podria haver-me passat abans per la Ronda d'Allà per comprar-me una càmera màgica, però hauria d'haver canviat els meus euros per lliures i les lliures per sickles i ja no em donava temps. Però una altra vegada serà, no patiu...

Al que anàvem. En tornar abatuda de Hogwarts, em va vindre una idea al cap. Havia escoltat que hi havia una costa al sud d'Anglaterra que era anomenada "la Costa Juràssica". Això em va recordar a la història de Sauco amb els embrions i vaig pensar que potser seria un bon lloc per seguir buscant. Així que vaig tirar cap al sud i, aprofitant que estava allí, vaig fer-me una altra foto Sva:



Sí, Svamaníacs, vaig haver d'anar alternant samarretes Sva i la resta de la roba, perquè em van dir que la guàrdia reial anglesa anava buscant-me per haver-me cagat en la reina. Aleshores vaig pensar "ostres! Està claríssim, la reina! De segur que el Déu Sva està lluitant sol contra l'abella reina!". I on podia estar l'abella reina sinó al palau de Windsor? Després d'haver-me canviat tota la roba de nou en un vàter, vaig anar cap a allà. Ací en teniu la prova, minuts abans d'entrar al castell:



Però allà dins no hi havia cap reina, ni animal ni més animal encara... Decebuda, vaig fer un tomb ràpid per l'edifici, que estava ple de turistes... Entre altres coses, em vaig trobar açò. Vosaltres no ho veieu, però l'home li diu a la dona: "aparte's, senyora, que tinc ganes de pixar!":


Com que el castell era molt gran, vaig haver de demanar una audio-guia. Ací em teniu ficada d'auriculars al més pur estil guiri:



Mentre escoltava una de les explicacions de l'aparell, el senyal acústic va començar a captar certes interferències. Parant molta atenció, vaig descobrir que era ni més ni menys que Enric VIII qui parlava des d'ultratomba, convidant-me al seu castell de Hampton Court. A ell també li molava això de matar reines, la festa i les femelles, com predica la religió Sva, i em volia ensenyar sa casa. Em vaig enfilar ràpidament damunt d'un autobús i en menys d'una hora ja estava allà. El tal Enric, al principi, no m'inspirava molta confiança per allò de manar assassinar moltes de les seues dones, però vaig suposar que res no aniria malament mentre no em gitara amb ell. I, a més, es deia com un guitarra Sva... això em feia sentir un poc millor. Em va explicar que als banquets que celebraven a sa casa tothom bevia cervesa, fins i tot els xiquets, perquè l'aigua estava en males condicions. En el fons, jo sabia que ho havia decretat ell després d'escoltar El Lio Sva, però no li volia dur la contrària. Ací estic comprovant si era veritat:


Al final vaig decidir anar-me'n prompte de ca l'Enric VIII, no fóra cosa que m'agafara estima i acabara demanant-me matrimoni. Com anava a escriure a Svamania sense cap? Però abans de marxar, li vaig demanar que em mostrara una última cosa: com que ja tenim una idea de com haguera sigut el logotip dels Sva-ters a l'Edat Antiga (gràcies a Svaman per l'enllaç, jo no el trobava!), ara volia una aproximació de la imatge Sva a l'Edat Mitjana. I ací teniu un vàter de l'època d'Enric VIII:




En fi, espere que almenys alguns de vosaltres llegiu l'entrada sencera, perquè no sabeu quant m'ha costat escriure tot açò... per no parlar del fet d'anar demanant a la penya que em feren fotos i aleshores ficar-me d'esquenes a la càmera... Au, un besot, i passeu-nos les fotos de Godella, fills de putes :)

svaman  – (13 d’octubre de 2010 a les 14:25)  

Jo he llegit l'entrada sencera... i m'ha encantat!! Gran història! El logo sva a l'Edat Antiga està ací (http://svamania.blogspot.com/2010/04/cicerone-consule.html).

I on continuaràs buscant al déu Sva ara?

PD: Envieu fotos, cabrons!

Mònica  – (13 d’octubre de 2010 a les 19:57)  

Ois, Svaman, moltíssimes gràcies! Ara mateix edite amb l'enllaç. Es veu que aquella entrada no la vaig etiquetar.

Pel que fa a buscar el Déu Sva, crec que amb la pasta que em vaig deixar a Anglaterra, l'estiu que ve el buscaré en les escales que hauré de fregar per pagar-me la carrera... Bé, tinc unes quantes idees de futur, però ja t'ho comente pel msn que sempre estic parlant de la meua vida xD

PD. FOTOS JA!!(Jo n'haguera fet però estava molt ocupada...).

nestor  – (13 d’octubre de 2010 a les 22:22)  

Mònica, m'has deixat sense paraules... es impresionant... molt currat! amés, no es per fer-te la pilota, però m'encanta com escrius... ja se per q vas guanyar aquell rotllo de les olimpiades...

Mònica  – (13 d’octubre de 2010 a les 23:11)  

Nèstor, no vull decebre't, però les Olimpíades eren la meitat de respostes curtes (que no deixaven molt de lloc a la imaginació, del pal "participi d'aorist mig del verb...", i tu havies d'escriure el verb conjugat) i l'altra meitat de triar A, B o C... Això sí... el gorgoriteo el faig molt bé xDD De tota manera, gràcies :3 Sou tots molt monos!!

Svaman, molt gran això de "Les aventures de Siriuseta", vaig a bacs xDDD

Publica un comentari a l'entrada

Cerca a Svamania

El Facebook del grup

el twitter sva

  © Blogger template Shush by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP